viernes, 1 de julio de 2011

Jo i els altres...

Publicat en el Diari Menorca

NOUS TEMPS: NOUS REPTES
“Estamos enlazados unos con otros mediante infinidad de hilos. Una vida depende de otra vida, ninguna se desarrolla sin las demás”. (Phil Bosmans)
Fitxem-nos com, rere el simple moment de prendre un cafè amb llet i un croissant, hi ha hagut un munt de gent implicada. Des del mateix origen don prové el cafè, país, plantació, recollida, distribució... fins que el tinc el tinc servit dins la meva tassa, per el cambrer de la cafeteria; la llet, el sucre, el croissant, cada cosa que duem a terme al llarg del dia. A casa, a la feina, mitjans de comunicació, sanitaris, educatius, transport... Vivim interconnectats, intercomunicats, depenem els uns dels altres, necessitem dels altres. Si prenem consciencia d’aquesta realitat, veurem que per gaudir d’una bona convivència ciutadana, ens calen lleis, normes, codis ètics i morals, que fan que rere uns drets, també hi hagi unes obligacions, per allò de que`, “la meva llibertat acaba, on comença la del altre” i no caure amb llibertinatges o radicalismes.
Es veritat que potser tenim un sistema que te molt que desitjar, una societat en que sembla que anem a la deriva i sense rumb, on predomina el desencís; el negatiu sobre el positiu. No oblidem però, que la societat la formem entre tots i tots hi tenim part de responsabilitat en la manera de com funcionem o hauríem de funcionar.
La nostre societat - que ho som tots -, és com un gra vaixell mogut a rems, que mantindrà el bon rumb, si tots remem a una... Si jo m’aturo i deixo de remar, els del meu costat hauran de fer doble esforç, tindran més dificulta per tirar endavant, serà més costos avançar.
Quelcom greu ha passat que, de cop i volta ens adonem, que el vaixell fa aigua per tots els costats, i no hi som a temps a buscar culpables. A exigir, a denunciar, a protestar de tot i contra tot. Vivim nous temps, per lo tant necessiten nous reptes, on dins la disconformitat d’un sistema desfasat, si més no desgastat, s’hauran de buscar noves alternatives, corregir errors, i a aportar noves idees, fresques, amb objectiu i solucions eficients. És el moment de recuperar valors perduts o de viure els nous valors, sempre que aquest siguin humanitzadors, però i sobre tot, no en perdem mai de vista un de molt important, “el diàleg”
I acabo citant un altre cop a Phil Bosmans, “La vida se vive con los demás... Vivir con los demás significa que no puede pasarles nada por culpa mia”.

Toni Olives Camps

No hay comentarios:

Publicar un comentario