viernes, 1 de julio de 2011

De ca nostre

Publicat en el Diari Menorca

TRADISIÓ FOTMATGERA

Es meu apreciï per ses coses nostres, per tot allò que tenim i produïm a Menorca, fa que m’interessi per certs productes, per conèixer com es sa seva producció o elaboració. Va ser passant per sa carretera que va de Ferreries a es Migjorn, me vaig fitxar amb un cartell, on s’indicava sa venta de formatge artesà a es lloc de Son Marcer de Baix. Allà me vaig dirigir amb intenció de veure com se elaborava aquest formatge. Vaig arribar de bon matí just havien començat a munyir. Me varen rebre sa madona na Magdalena Bagur i l’amo en Miquel Arguimbau, que molt amablement m’explicaren com es fa se elaboració des formatge, fent-ne un seguiment visual que a la vegada me permeté fer moltes fotografies.
Son Marcer de baix és un lloc de 125 hectàrees, amb 60 vaques dedicant tota sa llet a sa producció de formatge. Atent a ses explicacions de l’amo en Miquel, vaig anar seguint tot es procés. Des de sa sala de munyir, sa llet va directe a un gran tonell d’acer inoxidable, on si posa es quall per coagular sa llet què, una vegada quallada es procedeix a fer ses fugaces. Fugaces que es fan a ma amb es procediment tradicional de fogasser i lligam -com feien es nostres avis- per extreure es xerigot, i posar-les desprès a sa premsa, on hi estan durant un dia per passar desprès per sa salera. De sa salera van a una cava d’oreig o repòs, per passar desprès a sa cava de assecatge i maduració, on es van girant de tanta en tant ses peces de formatge untant-les amb oli, fins que esta llestes per la venta i el consum.
Els formatges de Son Marcer de Baix son de denominació d’origen protegida “Mahón-Menorca”, en les varietats de semi curat i curat. El semi curat te una maduració de 2 a 6 mesos i, el curat de 6 a 10, les dues varietats que en se diferents textures, son d’un aroma intens, mantegosos, amb un tast exquisit, que demana l’acompanyament, d’un bon vi de la casa, que també els tenim a ca nostre. Un formatge de venta directe al mateix lloc de Son marcer, al Paladar i, possessionat també a Mallorca, així com amb possibilitats mercat en el Corte Inglés, i fins hi tot a Austràlia...
Quan el camp menorqui te problemes de subsistència... quan “Quesera Menorquina”, te dificultat per absorbir la producció de quallada dels pagesos, d’ençà els problemes que arrossega de “Kraft” i “Nueva Rumasa”, és encoratjador veure com hi ha propietaris i pagesos que busquen noves alternatives, perquè el nostre camp menorquí tingui un mercat amb els seu productes, i per lo tant un futur...
He de dir que me vaig trobar amb un l’amo i una madona joves, il•lusionats i esperançats, confiats amb la rendibilitat i el futur del camp menorquí. I, sobre tot molt agraïts al propietari Jaume Mascaró, qui els dona recolzament sense escatima fer millores i innovacions dins es lloc, cosa com diu en Miquel, que els anima i estimula a seguir endavant, amb il•lusió, així com també es veure sa recompensa de sa feina feta. Una vegada més he de dir, que es productes de ca nostre no tenen rés que envejar as que provenen de fora, com també estic convençut, de que es nostre camp menorquí te futur, si s´el cuida i s’hi inverteix, buscant noves alternatives.
Es veure un lloc tant productiu i amb tanta activitat, fa que me pregunti perquè en tenim tants d’abandonats...? Potser amb un poc d’imaginació, es podrien buscar alternatives, per fer-los un altre cop productius...

Toni Olives Camps

No hay comentarios:

Publicar un comentario